Un món de petites il.lusions.

dijous, de gener 29

LLESQUES PERFORADES

Museu d'Història.
Sant Feliu de Guixols (Girona)

8 comentaris:

Ángel ha dit...

Lo que da de si el corcho ... Supongo que son tapones para botellas, ¿no?. ¿y que hacen con lo que sobra?.
Pura artesanía ....

Saludos

Assumpta ha dit...

Ah!! aquest és el suro després de passar per la barrinadora!! jejeje

Em fa gràcia perquè no en tenia ni idea i, com ho vaig buscar, ara em sento tota contenta dels meus coneixements :-))

Ah! i com diu Ángel què farien amb el que sobra?

Què clarament es veu la peça, així, sola :-)

Petons!!

Toni Pons Barro ha dit...

Aquestes dues ultimes fotos son molt interesants, mai havia vist una maquina de fer taps...
bones tomes.
salut.

Odel ha dit...

Original y muy bien conseguida el angulo Montse

nieves ha dit...

No tenía ni idea de para qué serviría ese corcho agujereado, pero leyendo a Angel, me he enterado. Qué bueno pasar por lugares así, para desprendernos de nuestra ignorancia (bueno, en este caso la mía).
La foto es como siempre bonita, por el color, la textura, el contraste de colores, y el encuadre le ha quedado estupendo.

Un abrazo.

calata ha dit...

la corteza de alcornoque y seguramente de extremadura, vi lo de esta foto una vez que fuí a una fábrica de corchos y me traje a casa una corteza perforada, saludos

Josep Lluis ha dit...

T'està quedant molt maca aquesta serie del suro, material que sempre m'ha encisat. T'hi pots estar llargues estones mirant el dibuixos que fa, i no et canses. Enhorabona.

george ha dit...

Molt il.lustrativa aquesta foto, casi en mostra el proces de fabricar els taps.
Crec que amb el que sobra ho trituren i també fan taps pero de menys qualitat.
Una abraçada

Arxiu de posts

Etiquetes

Els amics que em visiten...