Un món de petites il.lusions.

divendres, de gener 11

LA SOLEDAT

La soledat no és altra cosa que el desacord absolut amb tot el que tens a l'abast.
Llibre "Feliçment, jo sóc una dona" de Maria Aurèlia Capmany

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Títol, foto, i peu de foto constitueixen una unitat poètica que defineix meravellosament aquest concepte tan potent i inquietant com és el de la Soledat. Has construït una petita i preciosa joia.
Enhorabona!.
R.

Ricardo ha dit...

Les soledat és un bon lloc per a trobar-se, però un molt dolent per a quedar-se.

P.D. Si, Paky és la meva companya.

montse ha dit...

Avui he volgut crear un espai de reflexió i diàleg i veig que ja ha començat. Això m'agrada!!
Ricardo,
La meva intenció no és posar la soledat com un lloc bo per quedar-se, tot el contrari. És una reflexió per fugir d'aquest aillament.
Quan vaig llegir aquesta frase també em va fer una mica de rebuig.Però estudiant-la detingudament observes que potser el que busca és que mirem al nostre voltant i de seguida veurem aquesta ma amiga que tenim aprop.
Sino ho fem som nosaltres els que ens posem en aquest desacord absolut i fem una barrera al nostre voltant.
Gràcies per le vostra visita i els vostres amables comentaris que em motiven tant.
Una abraçada.

Marcel.la ha dit...

Preciosa composició de text i fotografia. Es cert la soletat és un lloc de relexió i per buscar-se a un mateix però només per un temps ...
M'ha emocionat la reflexió

Kiti Jordà ha dit...

La foto és preciosa! m'encanta Montse!


Respecte a la frase, es tal cual, la soledat, com un desacord absolut, per això ens aillem.

Soledat necessaria per la reflexió, per espai per trobar-se, per decansar, però clar, no per instal.lar-si, aleshores en comptes de soledat esdevé tristessa.

Repeteixo, m'encanta la foto.

cristina

José-Angel ha dit...

Que sutil y etérea te ha quedado esta foto. El efecto que has aplicado me gusta! Y la simbología de la imagen y la palabra está entendida perfectamente. En cuanto a la soledad que hablas en el texto, creo entender que hace referencia a la soledad voluntaria. La que uno elige al dejar de lado los puentes donde agarrarse. Si, realmente es un tema de reflexión y diálogo.

Nany ha dit...

Me encanta este tipo de soledad, ojalá todas fueran como esta que nos “pintas”!... hermosa foto y excelente tratamiento.

Montserrat Sala ha dit...

Hi arribo una mica tard, pero també vull deixar constancia de la meva disconformitat amb el tema d'aquesta mena de forum que has volgut encetar. Jo penso que la soletat és un estat d'ànim profund que es pot donar entre persones molt ben acompayades, o en mig de multituts. Potser un aillament
consentit i recreat. Fins aquí tot bé. Si es forçòs es quand perille la integritat del individu, i quand es trenques totes les barreres.

Arxiu de posts

Etiquetes

Els amics que em visiten...